El Garraf va acomiadar la primera meitat de l’any expandint el seu mercat del treball fins assolir, a finals de juny, la xifra més alta d’afiliacions a la Seguretat Social des del juny del 2008. Una evolució positiva seguida de la del teixit empresarial, que també ha registrat un creixement durant aquest període molt similar al del conjunt del país.

Així es constata en el darrer Informe trimestral del mercat del treball i teixit empresarial elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra territorial del Garraf. Un estudi que també analitza l’evolució dels afiliats/ades per tipus, edat i sexe; i el resum mensual de l’atur registrat.

Creix la xifra de pimes i grans empreses

El nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca ha augmentat un 0,2% a finals de juny del 2023 respecte a un any enrere fins a les 4.124 empreses, una evolució és molt similar a la registrada pel conjunt de Catalunya durant el segon trimestre de l’any (0,3%).

Per sectors, el teixit empresarial ha augmentat a la construcció un 3,5% i als serveis un 0,2%, mentre que a la indústria ha disminuït un 6,2% i a l’agricultura un 9,1%. Segons la grandària, el nombre d’empreses ha crescut als tres trams de major dimensió: un 2,1% a les empreses petites (de 10 a 49 treballadors) i un 5,9% a les mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i un 33,3% (1 empresa més) a les grans empreses (de 250 i més treballadors), mentre que pràcticament s’ha mantingut (-0,2%) entre les microempreses (fins a 9 treballadors) —que representen el 86,5% del total.

Nova dada històrica de llocs de treball

El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca ha augmentat un 1,7% el 30 de juny del 2023 respecte a un any enrere, fins a les gairebé 38.700, la xifra més elevada des del juny 2008[1]. Aquest creixement és menys intens que el registrat pel conjunt de Catalunya (2,8%).

Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement similar entre els assalariats/ades i els autònoms/es (1,8% i 1,6%, respectivament). En termes absoluts, el Garraf va tancar el segon trimestre amb 27.225 persones assalariades i 11.450 autònomes al seu mercat del treball.

Per grans sectors econòmics, el nombre d’assalariats/ades ha augmentat a tots els sectors —a excepció del primari—: un 3,4% a la construcció, un 1,8% als serveis i un 1,0% a la indústria. El nombre d’autònoms/es ha augmentat als serveis i a la construcció (un 1,9% i 1,0%, respectivament), mentre que a la indústria s’ha mantingut i a l’agricultura s’ha reduït un 6,3%.

Pel que fa a la grandària de l’empresa, en la mateixa línia que l’evolució experimentada al teixit empresarial de la comarca, el nombre d’assalariats/ades només ha disminuït entre les microempreses (-0,5%), mentre que a la resta dels trams analitzats ha crescut: un 0,2% a les empreses petites, un 3,9% a les empreses mitjanes i un 18,2% a les empreses grans.

Uns 28.300 garrafencs/ques es desplacen fora de la comarca per treballar

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/ada, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats/ades han crescut un 2,2% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les gairebé 67.050 persones a finals de juny del 2023, la xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible). Tanmateix, el ritme de creixement anual es modera des de principis d’any i durant el mes de juny es va registrar la taxa menys elevada des de principis del 2021.

El creixement ha estat més elevat entre les dones (3,0%) que entre els homes (1,4%). Els afiliats/ades registren un augment a tots els grans grups d’edat excepte entre les persones d’entre 30 i 44 anys (-2,4%) per efectes demogràfics. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 8,3% entre els afiliats/ades de nacionalitat estrangera —que representen el 15,1% del total—, enfront de l’1,2% dels afiliats/ades de nacionalitat espanyola.

Si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és molt superior en el segon cas (un 73% més). El motiu de la diferència és que molts treballadors/es residents al Garraf es traslladen a una comarca diferent per treballar. Concretament, l’estudi quantifica que proper de 28.300 garrafencs/ques s’han de desplaçar fora de la comarca.

Lleuger repunt d’aturats/es a la comarca durant el segon trimestre

El Garraf va tancar el juny del 2023 amb gairebé 7.400 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya a la comarca. Si bé és la tercera xifra més baixa des de setembre del 2008 (només per darrere de juny i juliol 2022), en termes interanuals el nombre d’aturats/ades augmenta un 0,4% al juny, evolució oposada al descens registrat al conjunt de Catalunya (-2,5%).

El nombre d’aturats/ades s’ha reduït un 0,4% entre les dones, mentre que entre els homes ha augmentat un 1,6%. Per trams d’edat, l’atur ha augmentat entre les persones de major edat (de 55 anys i més, un 3,4%) i les més joves (menors de 30 anys, un 6,5%), mentre que ha disminuït un 3,8% entre les persones de 30 a 44 anys i un 1,5% entre les de 45 a 54 anys.

Per últim, l’atur descendeix només a tres del deu tipus d’ocupació analitzats: els artesans i treballadors d’indústria i construcció (-51 persones, el -6,8%), els tècnics i professionals de suport (-21 persones) i els operadors d’instal·lacions i màquines (-3 persones).

La taxa d’atur registral se situa en el 9,9% el juny, la xifra més baixa per aquest mes des del 2008 (inici sèrie disponible), però 1,1 punts percentuals per sobre de la del conjunt de Catalunya (8,8%).

[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.