Rebaixes en temps de pandèmia
Les rebaixes de 2021 finalitzen aquesta setmana i seran recordades com una de les pitjors de la història. Després d’una temporada de Nadal i Reis raonablement optimista, bona part del comerç va patir les fortes restriccions imposades a partir del dia 7 de gener i que s’han allargat fins a finals de febrer. La conseqüència ha estat una temporada de rebaixes pràcticament en blanc per bona part del comerç, especialment per aquell ubicat en centres comercials i amb establiments que superen els 400m2. Cal tenir en compte que la temporada de rebaixes tradicionalment ha suposat entre el 10-15% de les vendes anuals.
Si durant el Nadal i Reis, malgrat les obertures generalitzades, la facturació al comerç va ser un 20% inferior a la de l’any anterior (segons dades de Comertia), podem preveure que el descens de les vendes durant la temporada de rebaixes serà al voltant del 30-40%. De fet, hem vist com els descomptes que apliquen aquest any els comerços són força superiors als d’altres temporades perquè necessiten treure l’estoc i, a la vegada, recuperar una mica de caixa per fer front a les despeses fixes (lloguers, nòmines, subministres, impostos…).
Al fort impacte negatiu sobre el comerç de moda, calçat o perfumeria, que està sent el més afectat per la crisi amb caigudes de les vendes superiors al 40%, s’ha sumat els mesos de gener i febrer el comerç de mobles i parament de la llar, ja que són establiments que habitualment superen els 400 m2. El sector de l’alimentació, en canvi, n’està sortint beneficiat de les restriccions imposades a l’hostaleria. Per altra banda, tampoc podem comparar l’impacte negatiu que està tenint sobre els comerços ubicats als centres comercials (molt afectats per les restriccions), o al centre de la ciutat de Barcelona (molt orientat al turista), que el comerç de proximitat de barri, on el teletreball ha tingut un efecte esmorteïdor sobre les vendes. Per tant, podem concloure que la crisi tindrà un impacte força desigual, ja no només entre sectors, sinó també dintre del propi sector comercial.
En tot aquest context negatiu, hi ha alguna dada que ens aporta optimisme i és l’aposta que està fent per el comerç vendre online, requisit cada vegada més indispensable per mantenir viu el negoci. Segons una enquesta de la Cambra i Idescat, el 31% dels comerços han començat a fer comerç electrònic arrel de la pandèmia i un 25% dels negocis al comerç ha innovat i ha creat nou servei o producte per adaptar-se a la situació actual derivada de la Covid. De les crisis se’n treuen oportunitats, ja ens ho diu el proverbi xinès.
Però malgrat que el comerç està sent un dels sectors més afectats per aquesta crisi, no està sent un dels més beneficiats per les ajudes públiques. Principalment, les ajudes directes han anat destinades a aquelles activitats que han hagut de tancar o han patit restriccions horàries (cosa que no ho ha succeït en el comerç, a excepció del tancament de centres comercials i grans establiments, i del comerç no essencial els caps de setmana). Tanmateix, el comerç arrossega una pèrdua continuada de facturació mensual al voltant del 30% durant gairebé un any i, sent un sector de marges estrets, això està abocant al tancament de molts establiments. Les ajudes directes públiques haurien d’anar dirigides a compensar les pèrdues econòmiques derivades de la pandèmia, com estan fent a França o Alemanya. Ens hi juguem molt, ni més ni menys que mig milió de persones que treballen avui dia al sector comercial, que és 16% de l’ocupació total de Catalunya.
Carme Poveda, directora d’Anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona